ENTREVISTA:

Això és fruit de la història de la nostra ciutat. Tenim el club d’hoquei degà de l’Estat espanyol. Un club que es va fundar l’any 1936 i que durant la seva història ha aconseguit convertir-se en un dels símbols d’identitat de la nostra ciutat.

L’hoquei i el patinatge han aconseguit convertir-se en alguna cosa més que un esport, ja que han esdevingut un dels punts de relació social i de dinamització del teixit associatiu de la ciutat. Aquest bagatge social fa que augmenti l’interès de la ciutadania.

Com ha viscut i resumeix els Campionats Europeus organitzats a la ciutat i que han acollit una xifra rècord en patinatge artístic, tant en països com en nombre de participants?

La ciutat en conjunt ha viscut de forma intensa els campionats. Per Cerdanyola ha estat una molt bona notícia ser la seu d’aquesta competició, perquè això ens ha permès ser el centre d’atenció de l’esport europeu durant uns dies.

I aquí hem d’agrair de forma molt especial el treball fet per l’organització. Si Cerdanyola va ser l’escollida per organitzar aquests campionats va ser perquè s’oferien garanties d’una bona organització.

Com defineix a l’afició Cerdanyolenca?

L’afició Cerdanyolenca és una afició fidel. L’hoquei i el patinatge han viscut altibaixos durant tots aquests anys, i si ha aconseguit tirar endavant ha estat gràcies a tenir una afició fidel i incondicional.

Quina és la valoració que des del Consistori es fa envers el CCH?

El Cerdanyola Club de Hoquei és una de les marques de la ciutat. Com ja deia abans ha estat un dels factors que durant la història recent de la ciutat ha contribuït a teixir complicitats i relacions socials.

Ara, a més, amb el retorn del primer equip d’hoquei a l’OK Lliga, el CCH tornarà a portar el nom de Cerdanyola a molts racons de Catalunya i de l’Estat, i esperem que en el futur el torni a portar a Europa.

El pavelló de Can Xarau podrà veure acomplert el somni de ser una “petita ciutat esportiva”?

El ple municipal del mes de juliol va aprovar la creació d’un mapa d’equipaments esportius, que defineix quins són els equipaments esportius necessaris per a la nostra ciutat.

En aquest sentit penso que el pavelló de Can Xarau, que ja hem començat a reformar, ha de jugar un paper important.

Torn de preguntes ràpides.

Un somni esportiu: Que l’hoquei sigui esport olímpic.

Un consell: La unitat. Per aconseguir els objectius que perseguim és imprescindible “anar a l’una” tota la ciutat: clubs, esportistes, afició, Ajuntament.

Una “patinada”: Que haguem esperat tants anys en renovar les instal·lacions esportives.

Què queda per fer? El futur és una pàgina en blanc que hem d’escriure entre tots, i entre tots hem de decidir què és el que queda per fer.